Desfer-ho tot per fer-ho bé

Estem en crisi. Crisi econòmica, crisi política, crisi climàtica, crisi judicial, crisi d’idees. Estem en un moment dolç perquè la cultura i l’art puguin expressar nítidament la misèria global. Després de l’embranzida que el país va fer recuperant-se de la crisi de la bombolla immobiliària, ara hem de tocar de peus a terra. La bombolla va explotar i tot era fum. No hi ha bases sòlides sobre les quals sostenir un país que pateix una repressió desfermada contra la dissidència política i que té por.

Viure a la intempèrie genera dubtes, incerteses difícils de gestionar. Viure a l’embat genera incerteses i pànic. Viure en l’estat del pànic genera desolació. I aquí som. La tempesta perfecta per expulsar qualsevol petita llavor del sòl on vol arrelar.

Hi ha projectes polítics i socials que es mantenen i intenten mantenir viva la flama que va treure milions de persones al carrer, que va portar milions de persones a votar en un referèndum històric. Hi ha projectes que naveguen enmig d’un oceà sense fi. I, mentrestant, hi ha projectes que intenten posar fi a alguna cosa perquè la ciutadania descobreixi finalment que si ho hem fet malament no tenim cap més opció: ara toca desfer-ho tot per tornar-ho a fer, però aquest cop fer-ho bé.