Poltre negre. Gelosies de box

Les esgarrinxades divines que practiques amb l’Alonso em queden un pèl lluny. No acabo d’entendre la trifulga dels boxs al darrer premi d’Hongria, però tinc la intuïció que obeeix a aquell vell principi que diu que dos galls no poden viure al mateix galliner. Malgrat tot, la teva cursa boja cap al podi no deixa d’impressionar. Als nou anys vas dir a l’amo de McLaren que un dia correries sota els seus colors. De moment estàs complint, encara que el que més destaquen els comentaristes és el teu color de pell (per cert, si tu ets de color, els altres què són, transparents?).

Hi ha qui diu que ets el nen mimat de l’escuderia, que en Fernandito et resol la mecànica, que t’han posat un bombonet de cotxe així que has entrat, etc. Potser sí, Lewis Hamilton, però cal anotar que ets el pilot més jove a liderar la categoria, que has aconseguit rècord de podis i de poles, i que el teu cavalcar desbocat, et porti allà on et porti, fa perdre l’alè.

I valdria la pena recordar que el teu pare, d’origen antillà, va dilapidar el sou per fer-te una carrera, o sigui que les teves facilitats han estat inversament proporcionals a les penúries que ell va haver de passar. Algun talent deus tenir, més enllà de la pell, la joventut i les carícies paternals de casa o de l’escuderia. El temps dirà si la gelosia que despertes és la del campió de raça, o la del cavallet que entabana per la seva preciositat. Només cal esperar i veure què fas, poltre negre.