Opinió

15 són 15

El català, cosa de tots

L’any 1982 la Generalitat de Catalunya va impulsar una campanya de sensibilització per recuperar el terreny perdut en l’ús social del català i normalitzar-lo com a llengua vehicular al carrer i a la societat. Amb aquesta idea es va utilitzar l’eslògan “El català, cosa de tots”.

Som a l’any 2022, quaranta anys després, curiosament quasi tants anys com va durar la dictadura franquista que tant va fer per suprimir el català de tots els àmbits públics, i la situació de la llengua no està ni molt menys resolta, sinó més aviat sembla que som en una clara involució.

La realitat del dia a dia posa en evidència que a Catalunya no és necessari el català per a viure-hi. Ni per treballar-hi, ni per relacionar-se amb l’administració pròpia de la Generalitat, ni per anar a comprar, ni per gaudir del lleure, ni tan sols per anar a l’escola. Per a res. En el millor dels casos el català és útil, en alguns casos simpàtic i en altres casos purament anecdòtic. Però en cap cas és imprescindible. Imprescindible com ho és el castellà per viure a Espanya, el francès a França o l’Alemany a Alemanya. I si una llengua no és necessària passa a ser folklòrica. Residual i prescindible. No tenir un Estat propi no ens ajuda gaire. Tenir un Estat en contra no ens ajuda gens. Tanmateix el català ha resistit i persistit, i ha estat el fil vertebrador de la nostra identitat pròpia, diferenciada d’altres identitats veïnes. D’aquí l’obsessió espanyola per uniformar i homogeneïtzar, castellanitzar Espanya, com a estratègia d’assimilació cultural i social, i per tant política.

Cal un compromís de militància proactiva, serena i alhora apassionada, per recuperar l’ús social del català, com a llengua normalitzada, habitual i de referència a Catalunya, sense estridències partidistes ni retòriques ideològiques. Després del desgast i la trencadissa del “procés”, el punt de trobada, de recollida, és la llengua, el català. L’únic punt en comú capaç de fer-nos sentir de nou “un sol poble.”

Per fer-ho possible el català, només ens té a nosaltres. Per això hem de ser-hi tots. Per això avui, quaranta anys després, el català continua sent una cosa de tots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.