Contrast francès

Un dels moments més esperats de la nit electoral francesa de diumenge, un cop confirmat el pas de Macron i Le Pen a la segona volta, és aquell en què els candidats eliminats desvelen la seva consigna de vot per al pròxim 24 d’abril. Serveix per estimar el transvasament de vots cap als dos finalistes, si bé de manera relativa, perquè, naturalment, els electors acabaran decidint el que els sembli. Amb tot, és interessant el discurs que va fer diumenge una de les gran derrotades de la nit, Valérie Pécresse, candidata d’Els Republicans, el partit de la dreta tradicional, la que beu de l’herència gaullista. Pécresse va fer una campanya desdibuixada i va caure en el parany d’anar a remolc de la ultradreta, de la qual va manllevar discurs i estètica. Però va tenir un últim gest de dignitat, després del veredicte implacable de les urnes, de reclamar sense embuts un cordó sanitari contra Le Pen. És veritat que el desmarcatge arriba tard i que el missatge serà ignorat per la meitat dels votants del seu propi partit que s’estima que donaran suport a la líder de Reagrupament Nacional. Però no es pot dir que Pécresse no hagi parlat clar i esvaït dubtes, la vigília que el partit equivalent d’Els Republicans a Espanya, el PP, obria de bat a bat les portes a Vox al govern de Castella i Lleó.