El vot de l’emprenyat

Lluny queda que Marine Le Pen acabi essent la presidenta de la República francesa tot i la pujada de vots del seu partit a la primera volta. Caldrà esperar quin paper acabarà tenint a la política francesa i europea. Aconseguir ésser votada per l’extrema dreta francesa, pels emprenyats sense ideologia i pels decebuts que en d’altres moments havien votat partits de l’esquerra. Un fenomen polític al costat de l’hongarès Viktor Orbán i del Polonès Jaroslaw Kaczynski. Le Pen ha tornat a treure el cap. Veterana a la política francesa de la mà del seu pare que fa temps van deixar de relacionar-se personalment. Dins de l’extrema dreta europea encara no hi té un lloc d’honor el partit espanyol Vox, malgrat el suport i l’escalf que té de les enquestes i els mèrits que Santiago Abascal va fent perquè vol ser un soci preferent de la internacional ultra, on fins fa poc l’extrema dreta espanyola no hi era comptada, tot i que comparteixen objectius i la idea de constituir un gran grup polític al Parlament Europeu. A Espanya la presència de Vox és clara. Han aconseguit ser al govern de Castellà i Lleó. Són la tercera força al Congrés i la quarta al Parlament de Catalunya i aspiren a tenir representació a tots els grans ajuntaments de Catalunya a les municipals. Vox i l’extrema dreta espanyola hauria passat sense pena ni glòria si no haguessin recollit el vot de l’emprenyat. Vot que s’amplia davant la corrupció, davant d’incompliments i paraules buides dels partits convencionals i de la manca de lideratges. És significatiu que el CEO, un organisme sota la mirada de la Generalitat, només doni un aprovat de lideratge polític català just al president d’ERC, Oriol Junqueras. A la mateixa enquesta Vox manté pràcticament intacte el resultat dels onze diputats del 14-F malgrat que la seva feina per als seus electors és fins ara inexistent. Però cada dia recullen més vots d’emprenyats. Un col·lectiu com s’està veien a França i a la resta d’Europa que va en augment.