opinió
Arrossades a Farners
Aquest any, per primera vegada, les caramelles comptaran amb presència de dones
“A l’esplanada de l’ermita / s’hi feien arrossades. / Sé les graelles plenes / de carn i l’ombra / de les alzines/
sureres.” Escriu el gran poeta Joan Vinyoli. Evoca, en aquest fragment del poema Platja dura, una de les agradables activitats que realitzaven els estiuejants de Santa Coloma de Farners a les acaballes de l’estada estiuenca a la població. Pujaven a l’entorn privilegiat del paratge de l’ermita i el castell de Farners i, allà, enmig d’alzines, pins, roures i roques granítiques feien l’arrossada acompanyada de carn a la brasa i de les típiques teules per postres.
El poble, en general, puja el dimarts de Pasqua a fer l’arrossada a aquest indret. Aquest dia s’hi celebra la Festa del Coro, una diada tradicional que s’emmarca com a cloenda de totes les activitats que els Cantaires de Farners ens ofereixen durant el cap de setmana de la Pasqua Florida. Comencen, la nit del Dissabte de Glòria, amb la salutació primaveral i el despertar festiu; continuen el diumenge amb les cantades pels carrers i places i oferint el típic concert, a l’Auditori, acompanyats pel so del piano; el dilluns interpreten un parell o tres de peces del seu repertori a les escales Lluís Mon. (Que content que estaria en Pepet Alsina, artífex de la continuació del Coro durant l’època fosca del franquisme, en veure que la tradició no només continua sinó que fins i tot es canta a l’espai dedicat al seu amic Lluís, afusellat per haver estat alcalde de la població durant la República!) El dimarts, ens despertem amb els espetecs dels trabucaires que conviden a iniciar la marxa, pujar a l’ermita i començar la gran festa del Coro, una tradició ben nostrada que s’ha anat adaptant al pas del temps.
Aquest any, per primera vegada, les caramelles comptaran amb presència de dones. S’hi van incorporar el 2020. La terrible pandèmia va anul·lar la festa i ens vam haver de conformar a escoltar-les a través d’un vídeo, que va emocionar, on ja figuraven veus femenines. En els seus 119 anys d’història els cantaires només eren homes. Que amb aquesta normalitat i igualtat tan desitjada puguem gaudir del Coro, tot acompanyant-los en la típica arrossada. Parafrasejant Josep Pla, “com tots els cors de l’època de Clavé, que sigui un cor ple de bona voluntat, sobretot en el moment d’anar a fer l’àpat”.
