Quan tot penja d'un fil

Dóna gust viure en un país que disposa d’una xarxa elèctrica moderna i eficient i totalment adaptada a les exigències d’una societat del segle XXI. No sap vostè la tranquil·litat que dóna saber que, si –posem un hipotètic cas que mai no passarà– algun dia saltessin els ploms d’una central elèctrica, hi hauria zero incidències.

I és aquesta confiança la que fa reforçar les nostres reivindicacions. Si us plau, traspassin-nos les rodalies ara mateix. Ja ho estic veient: decidint els horaris, la música que ha de sonar als trens, el color dels bitllets i la mida dels abonaments, les marques de begudes i les pastes que s’han de servir als bars de les estacions i... els trens aturats perquè han saltat els ploms d’una subestació.

Veig un aeroport funcionant amb criteris empresarials i no polítics. Amb una T-Sud per on passeges tranquil·lament mentre milers de vols intercontinentals t’estiren del braç perquè els facis l’honor de pujar-hi... i les màquines d’eixugar-se les mans dels lavabos no funcionen perquè han saltat els ploms d’una subestació.

Tinc als ulls la imatge del dia que entrin per la Diagonal les balances fiscals i un bon finançament... però es queden bloquejats perquè han saltat els ploms d’una subestació, no funcionen els semàfors i el caos de trànsit és monumental.

M’imagino un país amb una modèlica xarxa de transport públic que ha eliminat els embussos de trànsit, amb infraestructures de primer nivell i ben gestionades, amb una sanitat envejada pels països més desenvolupats, amb una xarxa de telecomunicacions de primer nivell, amb unes empreses de R+D capdavanteres, amb empreses creant continguts per a les companyies més importants del món... i amb uns treballadors que no poden ni prendre un cafè perquè han saltat els ploms d’una subestació elèctrica.

Però mirem-ho pel cantó positiu. No podran retornar-nos l’Estatut, ni en carpaccio ni en tàrtar, perquè com que tot el país estarà a les fosques, no ens veuran i no sabran on som.