Espanya no és França

La comparació entre la primera volta de les presidencials franceses i l’arribada al govern de la ultradreta a Castella i Lleó esdevé inevitable. Res més lluny. L’Estat espanyol no farà el préssec com França i es passarà la ideologia i el cordó sanitari envers Vox per on calgui, per tal de mantenir el bipartidisme i la permanència en el poder, en aquest cas, del PP. La nova figura de la política estatal, Feijóo, es presenta com un moderat però es veu abocat a pactar amb Vox perquè la majoria parlamentària autonòmica l’obliga a fer-ho. Sánchez va teixir una majoria d’esquerres i perifèrica per accedir al govern, però després la modula i adapta segons li convé. Si es creguessin el cordó sanitari aplicat a França a Le Pen, el PSOE podia haver cedit els vots necessaris al popular Mañueco per evitar que aquest depengués de Vox i barrar a aquesta formació l’accés al govern.

Amb imperfeccions, a França prevalen els principis i el consens, i l’endemà de la primera volta, els presidenciables eliminats recomanen el vot per a un dels finalistes, Macron principalment. Tot i estar en perill d’extinció, els partits tradicionals no defugen de sol·licitar el vot per a un altre. Fins i tot en aquesta emergència per al partit republicà o socialista, són capaços de recomanar Macron i arraconar la ultradreta.

A l’Estat, PP i PSOE no ho farien mai. Feijóo ha d’intentar accedir al govern però també perpetuar el bipartidisme, perquè tard o d’hora li tocarà anar a La Moncloa. L’ajudarà el PSOE i Sánchez. Els dos grans partits comparteixen el tall de l’herba que els creix a esquerra i dreta (Podem i Vox) amb acords d’estat sobre la justícia, les institucions, la seguretat o la diplomàcia. Aquesta absència de valors polítics, aquest poder per mantenir els privilegis són més aviat propis de la monarquia. Es fomenta l’immobilisme que accepta la corrupció reial com un petit defecte entranyable de l’emèrit, per evitar trencar l’statu quo. Per això a França hi ha president de la república, encara que hagin de triar entre dretà i ultradretana, i a l’Estat, rei sense elecció.