Ratlles de Farners
En efecte: un enemic del veïnat fereix més que un enemic foraster
L’exalcaldessa de Santa Coloma de Farners ha estat condemnada (en sentència no ferma) a tres anys i mig de presó per revelar informació mèdica mentre exercia la seva professió i càrrec de pedagoga funcionària. A mi ja em perdonaran, eh? però amb totes les filtracions, mentides i revelacions improcedents en seu judicial a què hem assistit durant aquests anys de procés, què volen que els digui, això de les sentències ja m’ho agafo una mica com una perdigonada sense engaltar. Però bé, no entraré pas ni en els antecedents, ni en els fets provats, ni en els fonaments de dret. Això és una columna de diari, no una sala d’apel·lacions.
Sí que hi ha un aspecte que m’agradaria comentar: la reacció a les xarxes. Un conciutadà colomenc implicat en la vida civil del poble i sense dubte promotor de la convivència ciutadana ha penjat una foto de l’exalcaldessa amb una peça de roba ratllada i, a sota, el següent comentari: “Que no pateixi, que ja li queden bé els vestits de ratlles!!! Ara segur que li ha baixat el nivell de prepotència!!!”. Home...! Calia? Aquest ciutadà té un criteri diferent del de l’alcaldessa però també uns coneixements de dret innegables. Podia haver comentat i valorat la sentència tot oferint als seguidors la seva mirada de jurista expert, amb tant de biaix teòric com li hagués plagut. En comptes d’això, s’hi ha rabejat d’una manera que em sembla sagnant i gens didàctica. Hi ha dos versos d’un aforisme medieval que diuen: “Hostis vicinus plus laedit quam peregrinus”, i continuaré el segon vers en català perquè també és una llengua morta: “Qui és odiat per un veí, difícilment troba defensa”. En efecte: un enemic del veïnat fereix més que un enemic foraster. Hi has de conviure, te’l trobes a tot arreu i es fa difícil apaivagar-lo, ni que sigui a les xarxes.
En un poble petit, quan la discrepància política o de gestió arriba tan arran de terra entre conciutadans, la defensa esdevé impossible per als edils. Demanem-nos-ho: és desitjable que sigui així? Santa Coloma, ciutat sempre amable, des de fa un temps no respira amabilitat en tot allò que fa referència a l’activitat del consistori. La camisa ratllada, ja es veurà. Mentrestant, i si ens traguéssim la cota de malla, baixéssim del cavall i deixéssim de buscar amb la llança el cos del rival?
