Turisme inclusiu o excloent?

Sí, ja sé que fa uns dies us vaig parlar de turisme de profunditat, entès com a turisme de proximitat, d’identitat, però què voleu que us digui, tinc ganes de tornar a parlar de vacances, de sortides, d’excursions.

Com molts de vosaltres, cerco a internet activitats interessants. I se m’obre un gran ventall de possibilitats.

Les mateixes possibilitats per a tothom, però?

L’altre dia, fent una d’aquestes cerques, vaig trobar el que semblava una altra manera de fer turisme, accessible, inclusiu, adaptat, que permet la igualtat d’oportunitats per a totes les persones.

Vaja! Que l’accessibilitat no és un dret de totes les persones? Que les ciutats no han de ser visitables i gaudides per tothom?

Que les 54.000 persones de comarques gironines amb algun tipus de multicapacitat, ja sigui física, visual, auditiva, intel·lectual (i sí, multicapacitats, tal com em va ensenyar a dir l’Isaac Padrós), no tenen el mateix dret de gaudir de tots els hotels, càmpings, turisme rural, museus i vies verdes que ens ofereix casa nostra?

Us heu preguntat quants d’aquests indrets són accessibles per a tothom?

El turisme accessible, inclusiu, adaptat, és comprensiu amb les necessitats de persones amb discapacitat i, per tant, cal trencar barreres. I per què es van posar barreres?

Segurament si no se n’haguessin posat, no caldria eliminar-les.

Cal trencar barreres arquitectòniques, però també cal formar la societat en la diversitat i, sobretot, cal treballar plegades administracions, empreses i societat civil, per deixar de fer projectes amb barreres mentals.

Un 10% de la població mundial viu amb algun tipus de multicapacitat.

L’any 2050, segons un informe de l’ONU, hi haurà 426 milions de persones majors de vuitanta anys amb algun tipus de multicapacitat.

Ja cal, doncs, que ens posem les piles!

Turisme accessible, inclusiu, adaptat?

Potser és el turisme de sempre el mal entès, turisme fins ara excloent.