Excessos

Hi ha dies en què les coses habitualment centrals resulten secundàries. Dies en què seria millor aturar-se, guardar un respectuós silenci i sentir el dolor d’una família destrossada, l’aflicció d’uns amics i la solidaritat de tot un món com el del futbol, que ahir plorava la dramàtica mort d’Antonio Puerta, el jugador del Sevilla, el xicot de 22 anys, el pare d’un infant que ha de néixer d’aquí a unes poques setmanes.

Però quan vostès llegeixin aquestes línies ja serà un altre dia d’una vida que continua endavant inexorablement. Un dia en què la Champions tindrà 15 dels 16 protagonistes de la Lligueta (hi faltarà el Sevilla); un dia en què el Camp Nou homenatjarà Nicolau Casaus i també Puerta; en què l’afició blaugrana omplirà l’Estadi buscant arguments per desmentir el mal debut de l’equip a la Lliga.

Perquè és cert que al Sardinero l’equip va recordar en algunes coses el Barça indolent de la temporada passada, però és excessiu dir que no ha canviat res, perquè el gimnàs està buit i la pretemporada ha estat millor, perquè Deco ha començat a la banqueta, perquè Rijkaard li marca la línia a Ronaldinho, perquè hi ha quatre jugadors nous i tots titulars, perquè tots, tècnics i directius, estan alerta, perquè els tres del davant ara tenen un gran competidor...

I, posats a fer, també és un excés acusar Rijkaard de “covard” per canviar Messi i no un altre crac o de “castigar” l'argentí. Els canvis són l'eina per revitalitzar l'equip o resoldre problemes tàctics. Diumenge, ningú marcava la diferència i tots els canvis eren possible amb avantatges i inconvenients.

Tenia més morbo canviar Eto'o, però a l’equip li faltava profunditat, i són Ronaldinho i Messi els que la volen al peu, renuncien a la banda i busquen la diagonal. Feia més salivera canviar el Ronaldinho de les 90 sessions de gimnàs, però el brasiler va crear les tres accions més perilloses (dues assistències i una falta) del partit.
Rijkaard té molta feina però aquest cop ja ha posat fil a l’agulla. Potser es mereix més que un partit.