Què menys que espiar!

Reconec que veure-ho publicat en un setmanari de periodisme de veritat de la verdadera com es The New Yorker li dona volada, fa emprenyar i generarà tot tipus de reaccions durant setmanes i mesos. Probablement cap de tan bona per breu, clara i concisa com la piulada de Jaume Alonso-Cuevillas, un dels espiats. “La taula de diàleg era amb el CNI.” Segurament no cal dir res més. Però algú tenia cap dubte que espiaven fins als colors de les betes dels calçotets i el dels llacets de les calcetes? Què menys que espiar? Han atonyinat iaies que anaven a votar i les criatures que les acompanyaven. Han convertit el dret processal en un espectacle de la Fura dels Baus. Han fet dir missa al Codi Penal. Han declarat impertèrrits que els atacàvem amb Fairy. Què menys que espiar? Per mantenir la unitat territorial de la pàtria, com recordava l’historiador Solé Sabaté en la tribuna d’ahir, la Constitució els mana matar (de la unitat territorial la Constitució en fa garant l’exèrcit). Com els hauria de fer res espiar preventivament tota la patuleia que no tenien a la presó? És clar que el govern no en sabia res, d’aquest espionatge, ni d’aquest Pegasus, ni d’aquesta revista americana que ves a saber qui paga i quins interessos ocults defensa. La Robles, en Sánchez, Bildu o ERC haurien d’aclarir-ho. Si no són ells és que ha sigut un altre govern amb Pegasus? Quin? Rússia?, Polònia?, Romania?, Turquia?, Hongria? A compte d’ Espanya?