De lletres i de números

El calendari, aquesta taula que ens divideix i ordena el temps, ha posat enguany de bracet les vacances de Setmana Santa i la festivitat de Sant Jordi. Dues cites que en condicions normals ens treuen massivament de casa i que en aquest temps que no sabem si ja podem dir-ne postpandèmic prenen més importància. Tenim ganes de sortir, de tenir boca i nas lliures, de respirar sense mascaretes, de sentir-nos formar part de la col·lectivitat. Fa dos anys que hivernem i la primavera ha esclatat més ufanosa. I, a sobre, Sant Jordi cau en dissabte. Serà la primera diada sense restriccions, després que l’any passat llibreters, editors i escriptors haguessin de trampejar la realitat com van poder. La Cambra del Llibre de Catalunya espera que la d’aquest dissabte sigui “un punt d’inflexió en la consolidació de l’increment de l’índex de lectura i per ajudar a la recuperació del sector del llibre”. L’edició passada, encara condicionada per la pandèmia, es van vendre un milió de llibres, però enguany confien augmentar les vendes d’una diada com les d’abans de l’hecatombe; posem per cas la de 2019, quan es van vendre 1,6 milions d’exemplars. En el cas de Barcelona s’ha dissenyat una “superilla de vianants”, que afavorirà la circulació de persones entre les parades. Fem-ne una festassa, a Barcelona i arreu. Perquè la diada de Sant Jordi és cosa de lletres però també de números. És que el fet d’escriure i de llegir en català es multipliqui. I és que les vendes de llibres, dissabte i tots els altres dies de l’any, beneficiïn un sector que és imprescindible per fer-nos més lliures.