La trampa d’Illa i el PSC amb el català

“O és que el català a Catalunya ha de tenir un tractament diferent que el gallec a Galícia?”, proclama Salvador Illa intentant posar en un compromís Feijóo. És sabut que no hi haurà viratge del PP sobre el català i, a més, anem descobrint que qui es mou és el PSC i que rere l’aparença d’un acord per millorar la situació del català a l’escola no hi ha cap propòsit de blindar la immersió, sinó de garantir el 25% de castellà.

És imperatiu que el català ha de tenir un tractament diferent que el que ha dispensat al gallec el PP de Feijóo. El nou líder estatal de la dreta va canviar el predomini del gallec a les aules que havia implantat Fraga per un sistema de quotes del 50% i ni tan sols ha rectificat a instàncies del Consell d’Europa, astorat perquè els joves que mai parlen gallec han passat del 29% a gairebé el 50% en una dècada. Ni 40 anys de feixisme havien fet tant de mal.

El català no pot ser observat com el gallec a Galícia, o també acabarà residual, folklòric, reclòs a l’àmbit familiar, foragitat dels grans nuclis de població, sense prestigi social... La interrogació retòrica d’Illa posa de manifest que l’adhesió a l’acord amb ERC i comuns –Junts encara no ha reparat el seu curtcircuit– té una clara i nítida intenció: l’ensenyament bilingüe. I si aquesta és la formulació del PSC, és fàcil imaginar la del PSOE de Pedro Sánchez i les seves baronies, ara que hem vist com ens estima l’Aragó.

Fa un any, un informe del govern espanyol que havia de servir per avalar el model lingüístic de la Xunta presumia d’un “sistema totalment bilingüe, al gallec se li atorga la prerrogativa de llengua vehicular i es reparteix la docència amb el castellà amb percentatges iguals”. El que amaga l’informe –i també Illa– és l’efecte mortífer d’aquesta política lingüística de dotze anys de vida: el 25% dels alumnes de primària i secundària no saben expressar-se en gallec.