El voraviu
Cap llum a les foscors
En tindrem més. Segur. Soc un babau, un pallús, un ingenu i un pardal, ho sé
Soc un babau, un pallús, un ingenu i un pardal, ja ho sé. Esperava el migdia de dimarts com si no sabés el pa que es dona al circ. Què voleu que us hi digui! Un es fa gran i ha vist coses, però no deixa de confiar i somniar. A Palau, compareixia el govern a pes. A Brussel·les, al Parlament, tornàvem a tenir junts la plana major dels partits i de la societat civil organitzada. I Laporta s’havia compromès a aclarir la vergonya i el ridícul de dijous a les graderies del camp i als carrers de la ciutat. El president blaugrana no va aclarir res de res; el govern, de passerell, va llançar la gran ocurrència que “congela les relacions polítiques amb el govern de l’Estat” (?), i va fer verdadera pena el llenguatge no verbal que deixaven interpretar Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Ja sé que cadascú pensa que és l’altre, però no ens ho poden fer, això. El president i el vicepresident del govern escombrat pel PP i el PSOE amb el 155 no poden tractar-se com es tracten. M’agradaria molt equivocar-me, però 36 hores després, quan escric aquests caràcters, penso que estem davant d’una altra gran oportunitat perduda d’unitat estratègica, encara que fer-ho veure ja va ser un pas. No hi haurà cap llum a les foscors per ara. No se’n va acabar de saber l’1-0, no se’n va acabar de saber amb el judici, no se’n va acabar de saber amb la sentència, no n’acabarem de saber ara... Però en tindrem més. Segur. Soc un babau, un pallús, un ingenu i un pardal, ja ho sé.
