Les lliçons dels Mossos

El departament d’Interior de la Generalitat aquesta setmana ha donat unes quantes lliçons. La primera, una lliçó de comunicació especialment dirigida als departaments de premsa dels cossos policials espanyols: les detencions no es filtren abans de produir-se, les detencions no es comuniquen a la víctima a través dels mitjans sinó que es fa abans, en privat i amb delicadesa, com han fet els Mossos d’Esquadra amb la noia brutalment agredida a Igualada per Tots Sants. I, sobretot, ens han donat una lliçó a tots els qui feia mesos que reclamàvem resultats de la investigació d’un acte criminal que ens tenia amb l’ai al cor.

Teníem motius per a l’angoixa; el culpable campava lliure. Però calia temps, calia discreció, calia rigor per aconseguir el que semblava impossible: identificar un presumpte culpable sense tenir testimonis, ni proves, ni imatges de càmeres de videovigilància, ni tan sols el record de la víctima. Però en silenci i sense reaccionar a les crítiques, els agents de la unitat d’agressions sexuals seguien fent la seva feina.

“Avui la nostra societat és una mica més justa”, va dir el conseller Elena a les xarxes socials. I hi afegeixo: segurament també una mica més conscient de la feina soterrada i valuosíssima d’uns servidors públics que, massa sovint, escarnim als mitjans quan són a l’ull de l’huracà. Avui cal ser justos i reconèixer que els Mossos han estat capaços d’organitzar-se per poder actuar amb contundència sobre la violència sexual. Ara falta el més important: que com a societat siguem capaços d’organitzar-nos per prevenir més agressions.