Llamps i trons

Com que encara no tenim del tot desenvolupada la capacitat per controlar les inclemències del temps, un llampec va caure dimecres sobre el monument bimil·lenari de la torre dels Escipions de Tarragona. I una pluja amb pedregada inclosa va afectar dissabte, diada de Sant Jordi, moltes parades de llibreters i editors. Tot arribarà, i potser en la nostra vida dins del metavers, que és aquesta rèplica del món real en l’univers virtual on diuen que ens relacionarem, treballarem, farem esport o anirem de botigues, podrem evitar que caigui un llamp o que faci una pedregada. Però en aquest món en què xafem terra i mirem al cel encara no és possible. La recerca de tecnologies per aconseguir-ho és constant i, més enllà de tirar coets per desfer núvols i evitar tempestes, els humans encara no som capaços de dominar la meteorologia. I si ho fóssim, bé hauríem de controlar el controlador del temps, perquè ja sabem que mai no plou al gust de tothom. Un llamp va danyar la torre dels Escipions i davant d’això, deia ahir el conseller de Patrimoni, no hi podem fer res. Si ho poguéssim fer aquest Sant Jordi hauria lluït un sol espaterrant. Però no és cosa de capricis meteorològics que molts elements patrimonials se’ns esfumin de davant dels nassos amb tota la gansoneria de l’administració. I si no, vegin la casa Vallmanya, a Alcarràs, la casa familiar de Francesc Macià, que cau a trossos. I la riota és que, poques setmanes després que s’hi fes pública la troballa d’una caixa forta vinculada a Macià, l’han robada, sense que ningú mogués un dit per evitar-ho. Llamps i trons!