Un perill que s’estén

La introducció de noves espècies d’animals i plantes en un territori no és res de nou. Les patates i el blat de moro, per exemple, van arribar a Europa des d’Amèrica fa més de 500 anys i en podem estar agraïts. Ara bé, les espècies invasores, tal com les coneixem ara, són una altra història. Se’n va començar a parlar sobretot a partir dels anys vuitanta, quan una badada en un centre oceanogràfic de Mònaco va alliberar una alga asiàtica al Mediterrani. Amb una expansió molt ràpida, aquesta alga ha desplaçat i posat en perill les praderies de posidònia autòctones, imprescindibles per garantir la biodiversitat del fons marí. Va ser una de les primeres alertes, que després s’han anat repetint per culpa de la globalització, el turisme i el comerç internacional. La llista dels invasors que es reprodueixen amb rapidesa i alteren els ecosistemes locals és cada cop més llarga. Alguns exemples: les cotorres que construeixen perillosos nius gegants als parcs de les ciutats; el musclo zebrat, que va arribar en el casc d’embarcacions al delta de l’Ebre; el cranc americà, alliberat per provar de fer negoci; l’eruga del boix, que arrasa aquest arbust; el mosquit tigre, que pot transmetre malalties, o més recentment el bernat marbrejat, que es va localitzar per primer cop a Girona el 2016 i que des d’Àsia es va estenent per tot Europa, posant en perill cultius sencers (s’alimenta de més de 170 espècies de plantes, sobretot lleguminoses, hortalisses i fruites). Aquests darrers anys a les comarques gironines també es va estenent la vespa asiàtica, una greu amenaça per a les abelles de la mel, ja que se les menja. Els seus nius són realment espectaculars, estranys, gairebé alienígenes: enormes globus amb capes i formes arrodonides, com un experiment orgànic de paper maixé. Quan s’acaba l’hivern i arriba la primavera és quan aquesta vespa comença el seu cicle vital, amb reines joves que construeixen nius nous. El problema és que ja no els fan només a la part alta de les copes del arbres. També apareixen en edificis, dins de caixes de comptadors, sota ràfecs o en ampits de finestres, fins i tot en tanques vegetals o arran de terra. Per això les administracions demanen la col·laboració de tothom per detectar aquesta espècie forana, més gran que les vespes d’aquí i de colors més foscos. Fer una foto amb el mòbil (amb prudència) i avisar l’Ajuntament que toqui no costa res.