Opinió

Tribuna

Tot desmitificant el ‘Satisfyer’

“Vaig rebre a casa un paquet que no m’esperava. Vaig acabar provant-lo, si més no per verificar si hi havia alguna cosa de cert en tot el que se n’explica

Darrerament s’han publicat llibres de ficció amb protagonistes que afronten l’etapa de la menopausa (Benvolguda, d’Empar Moliner), i d’altres de no ficció que aborden el tema de la sexualitat femenina a la maduresa. És el cas de Satisfiers (passeu per alt el títol i aneu directes al contingut). En aquest darrer llibre, set autores –Montse Barderi, Gemma Lienas, Sol Picó, Llucia Ramis, Laura Rosel, Care Santos i Pat Vila– parlen de la seva experiència sexual. Hi apareixen temes com la bisexualitat femenina, l’atracció eròtica i la seducció no tant física com intel·lectual, la relació amb el propi cos, l’enamorament passatger contraposat a una estimació més perdurable...

Tal com reivindicava Simone de Beauvoir a El segon sexe, un llibre que es va convertir en obra de referència del feminisme al segle XX, hem de ser les dones, les qui abordem la nostra pròpia sexualitat. Avui dia en parlem amb naturalitat, fins i tot quan es tracta d’una joguina eròtica com el Satisfyer, que ha estat objecte d’atenció d’algunes influencers. Un dia vaig llegir un article de premsa de l’escriptora Llucia Ramis en què l’autora relata la seva primera experiència amb aquest succionador-vibrador. L’article em va fer llançar un “i què més” d’incredulitat. Tot s’hauria quedat aquí, perquè no suscitava en mi cap interès especial, però l’home amb qui comparteixo vida i llit no devia pensar el mateix. O sigui que, una setmana més tard, vaig rebre a casa un paquet que no m’esperava. Vaig acabar provant-lo, si més no per verificar si hi havia alguna cosa de cert en tot el que se n’explica. No m’havia fet cap expectativa ni n’esperava gaire res, per tant, no em podia decebre.

L’experiment consisteix a deixar-se anar a mercè d’ones expansives i pulsacions que augmenten segons el nivell d’intensitat i que porten a més aviat una reacció física de relaxació que no pas a un orgasme. Però, per a moltes dones l’excitació implica la ment i uns prolegòmens sempre insubstituïbles. Aquests clímax exprés sense intensitat creixent, gairebé automàtics, em semblen una espècie d’intromissió en la pròpia intimitat. Reconec que he rigut molt, m’ha servit com a pràctica de risoteràpia, ho ben juro. Ara utilitzo l’aparell per fer massatge corporal als braços i al coll, fins que me’n cansi.

El tema ha donat per A més i fa uns mesos, durant l’acte de lliurament del premi Ramon Llull a Barcelona, vaig coincidir amb la Llucia Ramis i li vaig comentar quins havien estat els efectes secundaris del seu article. Pocs dies després, ella feia referència al meu comentari en una crònica a les pàgines de cultura de La Vanguardia, titulada “Benvolguda, malquerida”. “Ja veig que he xerrat massa”, li vaig dir en un missatge privat. Però potser tocava parlar-ne obertament per continuar trencant tabús. Seguiré sent de les dones que prefereixen el sistema digital, sense artificiositats ni subterfugis. En una de les crisis de parella que he viscut, vaig descobrir que el meu cos amagava més zones erògenes i que les carícies eren fins i tot millor que cap mena de resultat final. Vaig aprendre a relacionar-me d’una manera més profunda, amb la complicitat de mirades, sabent que sempre m’han atret la loquacitat i l’intel·lecte, que alguns homes utilitzen com a arma de seducció.

Em vaig reenamorar del marit –que s’ha fet lector pertinaç, m’acompanya sempre, simpatitza amb les meves dèries i estima la meva llibertat–, i el vaig estimar més. Afirma Pat Vila al llibre a què ja m’he referit: “Hauríem de reservar l’enamorament, passatger i superficial, per als amants, i invertir el temps a escollir i aprendre a estimar els marits”. Les crisis poden reforçar –si abans no la trenquen– la parella. I la complicitat afectiva i sexual és el millor guany de qualsevol retrobament. No és que m’hagi proposat justificar-me per al·lusió, simplement poso èmfasi en la frivolitat i el desconeixement amb què sovint s’aborda la sexualitat femenina. És hora que les dones parlem obertament de sexe sense intermediaris. Mentrestant seguiré amb les bones lectures, la meditació, les caminades contemplatives i les abraçades llargues, que em proporcionen un plaer més gran. El sexe és fantàstic; l’amor, el més important. La resta és xavalla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia