Aromes d’‘espresso’

Endolceixo el cafè amb la lectura d’Un cafè a Roma, l’últim llibre d’en Josep Maria Fonalleras sobre els seus viatges a la capital italiana. No estic al Neptú, lloc de tertúlies on l’autor evoca els seus records amb Modest Prats, amb qui va compartir viatges, però les seves paraules m’hi transporten.

Cada record s’embolcalla d’un vocabulari exquisit com si elaborés una peça de pastisseria. És tan intens i viu el traç que se’n dibuixa que evidencia les múltiples vegades que hi ha estat i que la coneix tant com la seva ciutat: Girona. I jo em pregunto: és Girona una petita Roma?

Fonalleras parla de la seva Roma però confessa que n’hi ha d’infinites, “tantes com mirades hi reposen”, com la que ens brinda l’helicòpter de l’inici de La dolce vita, fruit de l’època daurada de Cinecittà. La Girona immortal també en té, de cinèfiles, com en El perfum o Joc de trons. Ambdues han tingut mirades sacres; si bé Girona no té la Ciutat del Vaticà, el testimoni històric s’escriu en una ferma petja pel seu seminari i la seva intensa vida eclesiàstica. I si en aquests viatges que no són tant de veure sinó d’admirar ens entra gana, Fonalleras ens deleix amb una descripció sublim de diferents exquisideses i a on provar-les. Val la pena aturar el rellotge quan ens parla del tartufo alla panna, però ep!, no crec que els memorables suïssos de L’Antiga quedin enrere, i per a pizzes, les de pa de l’emblemàtic Le Bistrot!

Si finalment patim la síndrome de Stendhal, la Piazza Navona ens reorientarà com la nostra plaça Catalunya, posats que és “el principal lloc de trobada i animació de la vida ciutadana”. I tot i no tenir tres fonts, sí que en té una, encara que sense aigua per les noves polítiques de sostenibilitat, com a mostra d’un món que ja no hi és, ni a Roma ni aquí.

Quan arriba la nit com el pòsit del cafè, recordo la confessió d’en Fonalleras que si s’hagués de quedar en un sol record escolliria dos capvespres. Així, si el millor jaç per al sol seria a Roma, quin millor lloc que a les ribes del Ter i l’Onyar per rentar-se la cara i llevar-se entre el pont de Pedra i les Peixateries Velles, amb la catedral a l’aguait.