La millor ciutat del món

L’exclusiva del The New Yorker va tapar per complet –i no n’hi ha per menys– la notícia publicada pel diari britànic The Telegraph que en qualsevol altre moment hauria desfermat debats més amens que els del Catalangate. Segons The Telegraph, Barcelona és la millor ciutat del món. Literalment. Els redactors de la secció de viatges del mitjà i els lectors han puntuat aspectes com ara la gastronomia, l’oferta cultural, els allotjaments i la història de diverses ciutats del món, i Barcelona n’ha sortit guanyadora. N’han destacat aspectes com ara el ritme relaxat, els mesos de “sol interminable”, la gastronomia i la platja. Aquest reconeixement del The Telegraph coincideix amb les protestes dels veïns de Ciutat Vella, que tornen a patir una massificació turística pròpia de la prepandèmia, i amb l’aprovació del “pla estiu” impulsat per ERC i aprovat al ple de l’Ajuntament de Barcelona per gestionar els fluxos de turistes. Som on érem abans de la pandèmia: els uns esperant el mannà del turisme, els altres alimentant la turismofòbia i, al mig, el gruix de ciutadans esperant que l’administració sàpiga incorporar els aprenentatges que ens ha deixat la pandèmia. El debat sobre si cal atraure el turisme per reactivar l’economia o frenar-lo per no morir de l’èxit està servit. Barcelona necessita un informe objectiu sobre la capacitat de càrrega turística de la ciutat, que ara no existeix. Només així es podrà construir una estratègia a partir de dades fiables sobre quin, quan i quant turisme pot rebre la ciutat. I fer que Barcelona pugui ser la millor ciutat del món no només per als turistes, sinó també per als que hi viuen.