L’entrevista de presidents

En el moment d’escriure aquest article encara no s’ha produït l’entrevista dels presidents Aragonès i Sánchez. En el cas que prosperi en els pròxims dies, haurà arribat tard. L’entrevista s’havia d’haver produït immediatament després de la confirmació que hi ha hagut espionatge. La pràctica de l’espionatge, per antiga i coneguda que sigui, és greu i suficient perquè ambdós presidents aclareixin públicament què està passant i sobretot que donin seguretat que l’afer no seguirà produint-se i menys a tort i dret per espiar temes fins i tot de xafarderies caseres. Aragonès ha hagut d’insistir massa per poder-se veure amb Sánchez. Fet que no és normal, i provoca erosions en les relacions governamentals. Les escoles de negoci aconsellen que després de dues peticions negatives per veure una persona és millor que no se’n produeixi una tercera i que es canviï radicalment d’estratègia. Aragonès ho ha fet per escrit, per telèfon i personalment. Que ho deixi estar. Que no insisteixi. El problema és de Sánchez, per no haver volgut rebre de manera immediata un president afectat per Pegasus. Tanmateix el descrèdit és de tot l’Estat espanyol, pel daltabaix i la gestió comunicativa de tot plegat. Aragonès, si hi insisteix, hi té a perdre. La Generalitat podria quedar desprestigiada com a institució, en haver d’insistir per una trobada que en qualsevol àmbit social s’hauria produït per intentar resoldre un problema que afecta tota la ciutadania. No hi ha dubte que al darrere de ventilar l’afer dels espies hi ha la governabilitat. Ni ERC ni el PSOE volen trencar. ERC ha esgrimit el diàleg enfront de la desobediència com a bandera, i no li ha donat mal resultat electoral. ERC té ara mateix més problemes de futur amb els seus socis de JxCat a la Generalitat. ERC intueix una trencadissa de JxCat, al juny, entre Laura Borràs i Jordi Turull. Amb el govern espanyol ERC hi pot mantenir fins als darrers minuts de legislatura un pacte de conveniència.Mentre Sánchez, en qui que te màxima dedicació es amb els fronts europeus oberts i diferencies notables amb Unides Podem.