Articles
Puerta. Cas d'infart
De tu a tu
La teva mort, Antonio Puerta, ha estat colpidora. Tenies només 22 anys, esperaves un fill, i eres un jove ple de joia i de carisma.
A més, el fet luctuós es va produir en directe; i ja sabem que avui, el que fa grans els fets és la petita pantalla. A mi em sap greu per tu i els teus, però se m’escapa la dimensió social de la tragèdia.
Ara resulta que el món esportiu s’ha tenyit de negre, que hi ha commoció arreu, que els clubs decreten dol i suspenen actes, o dediquen les recaptacions a la causa noble de torn. Jo expresso tot el meu respecte per la teva condició de difunt, i avanço el meu condol als afectats, que espero que puguin viure la seva tristor sense massa soroll.
El que no acabo d’encaixar és la reacció dels mitjans catalans. Et va fallar el cor, asseguren. Caram, és un mal que dissortadament no és notícia. I em pregunto quants, dels que ara es declaren trasbalsats, coneixien fa tres dies el teu nom.
En la teva mort no hi va haver violència, ni vas ser víctima de cap daltabaix social, econòmic o polític. Estic segur que al món de l’empresa o de la cultura, un cas d’infart no generaria el mateix enrenou. Es veu que amb el futbol som més religiosos, i tot acaba en panteó.
A més, quan han mort futbolistes en camps del món, la notícia s’ha limitat a un parell d’imatges impactants. Sembla clar que, ens plagui o no, els catalans juguem en una lliga que obre la porta al Guadalquivir però que la tanca a la tramuntana.
A més, el fet luctuós es va produir en directe; i ja sabem que avui, el que fa grans els fets és la petita pantalla. A mi em sap greu per tu i els teus, però se m’escapa la dimensió social de la tragèdia.
Ara resulta que el món esportiu s’ha tenyit de negre, que hi ha commoció arreu, que els clubs decreten dol i suspenen actes, o dediquen les recaptacions a la causa noble de torn. Jo expresso tot el meu respecte per la teva condició de difunt, i avanço el meu condol als afectats, que espero que puguin viure la seva tristor sense massa soroll.
El que no acabo d’encaixar és la reacció dels mitjans catalans. Et va fallar el cor, asseguren. Caram, és un mal que dissortadament no és notícia. I em pregunto quants, dels que ara es declaren trasbalsats, coneixien fa tres dies el teu nom.
En la teva mort no hi va haver violència, ni vas ser víctima de cap daltabaix social, econòmic o polític. Estic segur que al món de l’empresa o de la cultura, un cas d’infart no generaria el mateix enrenou. Es veu que amb el futbol som més religiosos, i tot acaba en panteó.
A més, quan han mort futbolistes en camps del món, la notícia s’ha limitat a un parell d’imatges impactants. Sembla clar que, ens plagui o no, els catalans juguem en una lliga que obre la porta al Guadalquivir però que la tanca a la tramuntana.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.