Sortiu dels nostres ovaris!

Mal dolor d’ovaris li doni! És el desig que tota la vida li he sentit expressar a la mare quan fins i tot hauria pagat diners, pel motiu que fos, perquè algú, sovint un home, passés una mala estona. El dolor d’ovaris, sobretot quan era adolescent, i les maleïdes migranyes són els dos turments que en moltes ocasions m’han portat pel camí de l’amargura. Els mals derivats de la regla m’han provocat vòmits infinitat d’ocasions, però em sento afortunada perquè sempre ho he pogut resoldre al cap d’unes horetes. Un calmant, una mica d’aigua ben calenta a l’altura dels ovaris i com a nova. No puc ni imaginar l’odissea per la qual passen les dones que pateixen patologies que van acompanyades de dolors extrems i duradors. Ni vull pensar quina mena de companys, i sobretot de caps, tenen o han tingut si no s’han pogut absentar de la feina malgrat es retorcen de dolor a ulls de tothom –aprofito per agrair l’empatia que sempre he trobat a la feina–. Que ens calgui una llei per dir a les dones, i sobretot als homes, que tenim dret a cuidar-nos quan la regla és sinònim de tortura és, en el fons, una notícia molt trista. Benvinguda sigui, això sí, si és l’única via per accedir a aquesta prestació. Però si la necessitat de crear questa llei té un punt desolador, encara ho té més veure una gran quantitat d’homes qüestionant la mesura. Es deuen pensar, colla de cretins, que les dones estem desitjoses de quedar-nos tres dies a casa a rentar les cortines i fer els lavabos a fons. Deuen ser els mateixos homes que al primer esternut es fiquen al llit. Els mateixos que mai han prestat atenció a les dones de les quals s’envoltaven. A tots aquests només els podem cridar: sortiu dels nostres ovaris!

Per cert, ara que parlem de dolors de regla, se’m desperta una curiositat: els ajuntaments que infleu el pit perquè heu estat pioners a permetre que les dones marxin unes hores a casa si tenen dolors associats a la regla, sempre que després recuperin les hores perdudes, com actuàveu abans d’aprovar la normativa?