L’equilibri en les flors

La dosi fa al verí. Una frase que he après fa poc, de Paracels, que em serveix per resumir la sensació que em deixa Temps de Flors. Una ciutat plena de flors és bonica, una ciutat saturada de turistes visitant aquestes flors, continua sent bonica; però, si no és pot viure en la mesura correcta, pot arribar a ser intoxicant.

La concentració de persones per metre quadrat aquests caps de setmana i alguns dies laborables ha portat molts ciutadans del Barri Vell a evitar les hores punta, a marxar, o a tancar-se a casa esperant que arribés el vespre. Les aglomeracions s’han produït sobretot al nucli antic i davant dels grans muntatges, on cada vegada hi ha més escenografia i menys flors. Un pont convertit en un metro saturat de passatgers, un pont petit saquejat pels robadors de flors, i un altre sense pol·len de porexpan des del primer dia haurien de fer pensar si estem administrant la proporció adequada. En paral·lel, són pocs els residents que s’encomanen de l’ambient i, espontàniament, pengen plantes per embellir balcons o finestres.

Diumenge, just després de tancar les portes, en vam conèixer l’“impacte econòmic” de 10 milions, diuen. I el nombre de visitants, que ha vorejat els 350.000. Els gironins no podem fer res més que alegrar-nos-en, només faltaria. Perquè el comerç i la restauració han patit molt, i és bo que es recuperin, no només econòmicament, sinó també anímicament. Ens en congratulem i fins i tot hi hem contribuït anant a sopar o a fer una cervesa a la plaça Independència. Això sí, quan l’últim TAV s’havia emportat els forasters.

Caldria inspirar-nos en les tendències en medicina personalitzada, i és que la dosi tolerable de cada individu és personal i depèn del context. El veí que viu al cor de Temps de Flors vol gaudir-ne amb tranquil·litat i amb poc públic. Quina sort que tenen als barris! Mentre que qui porta un restaurant o una botiga té tot el dret a esperar el màxim nombre de consumidors. Qui ho decideixi, i qui ho organitzi, ha de ser conscient que el balanç entre l’entusiasme per les flors i la incomoditat per l’allau de visitants pot vessar i provocar desafecció. Si la cosa va a més, sempre podrem fer com a Venècia aquest estiu. Durant una setmana de maig podríem crear una app on sol·licitar cita prèvia per visitar la ciutat, a un preu d’entre 3 i 8 euros. Així podríem equilibrar la dosi i no intoxicar-nos.