Parcs eòlics? No, gràcies
Els colossals frigorífics de les nuclears han refredat el pànic social a l’energia atòmica
Molts d’aquells joves que a finals dels anys setanta lluitaven per salvar els aiguamolls de l’Empordà també es declaraven activistes convençuts en contra de l’energia nuclear. Qui més qui menys havia posat en el seu cotxe aquell adhesiu amb un sol vermell somrient sobre un fons groc i amb el lema “Nuclears? No, gràcies”. Tots plegats vam fer molts discursos i vam participar en debats en favor de les energies alternatives, parlàvem de plaques solars, dels parcs eòlics... com a part de la solució. En aquells anys la humanitat havia quedat commoguda per l’accident a la central nord-americana de Harrisburg (1979), que confirmava aquell convenciment en contra de l’energia nuclear. Pocs anys després, el 1986 un sobreescalfament va provocar una explosió en el reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil, amb el que va ser la catàstrofe nuclear més greu de la història i amb més víctimes mortals. Després, el 2011, un terratrèmol de magnitud 9 al Japó va sacsejar part del país i va provocar que els tres reactors de la central de Fukushima s’apaguessin automàticament. Ara, sembla que els colossals refrigeradors que tenen les centrals nuclears fins i tot han arribat a refredat aquell pànic social a les nuclears, fins al punt que la Unió Europea, el febrer d’aquest any, va classificar l’energia nuclear i el gas com a energies verdes. El més important és tenir energia, al preu que sigui, i les nuclears continuaran convivint, com fa anys, amb l’energia hidràulica, la solar i l’eòlica.
De tot plegat, el que em fa saltar els ploms és veure com molts d’aquells de la generació del “Nuclears? No, gràcies” avui accepten l’energia atòmica, com a mal menor, i alhora són els que es manifesten en contra del gran parc eòlic marí Tramuntana a la badia de Roses. La setmana passada, es va celebrar una jornada reivindicativa a l’Escala per aturar el projecte del macroparc eòlic. A banda, de l’impacte paisatgístic, segur que hi ha molts arguments científics i ambientals que demostren el desastre que suposaria aquest parc eòlic davant de la badia de Roses, però s’han d’explicar més, millor i en molts altres llocs, tal com es va fer en la campanya per Salvar els Aiguamolls de l’Empordà, els activistes van anar poble a poble per exposar la seva reivindicació. Només així s’entendrà. Com deia aquell, aneu i expliqueu-ho!
