Sense bitllets serem menys lliures

Es veu que Suècia vol ser el primer estat que eliminarà la moneda física. Que es trobin referències publicades el 2016 i que la data de la teòrica supressió de l’efectiu sigui l’any vinent fa pensar que potser sí que serà veritat i que, si l’ordenada, pulcra, ètica i responsable ciutadania sueca no protagonitza una revolta social sense precedents –riu-te’n del ‘soc gran però no idiota’–, ben aviat s’haurà obert de bat a bat la porta de la Unió Europea i el frenesí per l’eliminació del diner físic serà imparable.

L’actitud responsable no és el desfici incondicional per l’extinció del paper moneda, sinó preguntar-se a qui li interessa. Diguin el que diguin joves, no tan joves i modernets tecnològics, la supressió de moneda física té dos grans beneficiats, la banca i Hisenda. La banca, perquè trobarà via lliure per eliminar caixers automàtics sense haver-ho de justificar i podrà continuar tancant oficines fins a l’infinit. I Hisenda, perquè eliminar els pagaments en metàl·lic li permetrà resseguir totes les transaccions, les rellevants i les quotidianes i, a banda de l’ús correcte de perseguir el frau, podrà acumular dades i dades d’hàbits de consum, encreuar-les i elaborar perfils personals per treure’n conclusions sobre, per exemple, qüestions de salut o altres àmbits de privacitat. O cedir-les a altres departaments de l’administració, o al sector privat per un discrecional i eteri interès nacional, amb l’immens ventall de riscos que no cal detallar.

Sense moneda física serem més vulnerables. Les dades són diners i els diners són poder. La cursa per laminar la privacitat és imparable i només falta que ens hi posem bé en nom d’un fals progrés. L’argument de la seguretat cau pel seu pes. Si només existeix el diner virtual, el robatori deixarà de ser a punta de ganivet per uns bitllets per convertir-se en el gran objectiu de les màfies dels ciberatacs, la nova modalitat del delinqüent de coll blanc.