El voraviu
Què fa més fàstic?
A la sèrie d’‘El País’ sobre la corrupció porqueja tot, fins la mateixa sèrie
Va començar dilluns i de moment són tres dies amb el mateix format. Gran obertura a la portada i després dues planes interiors. Dilluns i dimarts, la 16 i la 17 i ahir, la 14 i la 15. Poques explicacions de l’origen, de les motivacions, del context, ni de res de res. No calen, és clar. Es veu ben bé fins a quin punt bruteja tot. Es veu ben bé quanta porqueria alimenta l’exclusiva. Tampoc ens han dit per a quants dies en tenen. A veure avui, si en ve una quarta entrega, de què va i si és l’última. De moment, coses del 2012, 2013 i 2014 amb gravacions incloses. Res d’ahir ni d’abans-d’ahir, és clar. L’única contextualització, una entradeta de quatre ratlles el primer dia que acabava així: “El País inicia una sèrie que escopirà (traducció expressa d’“arrojará”) llum sobre els escàndols polítics i econòmics dels darrers 20 anys que investiga l’Audiencia Nacional.” Dilluns, canya a la Cospedal; dimarts, a l’Aguirre. Quanta actualitat! Fum, fum, fum! Com el 25 de desembre, però al mes de maig. Això sí, el final de l’article és cada dia el mateix: “Escolti els àudios secrets de la corrupció en l’edició digital d’El País.” Clics! Clics! Clics! Difícil saber què fa més fàstic! El “si ho publiquem són morts” de Villarejo al cap de gabinet de Fernández Díaz? Que tal com ho acorden El Mundo ho publiqui al cap de tres dies? Que l’informe sigui fals del tot? Que els socialistes n’acabessin fent el missatge electoral? Que ara ho vesteixin de periodisme?
