L’hospitalitat de les botigues
Per què costa tant dir “bon dia” o “hola, què tal?”
M’encanta passejar i veure els aparadors de les botigues. Uns em sedueixen a la primera, d’altres em fan pensar per què no valoren aquest espai de presentació amb més ganxo. Perquè la seducció és agradar i si el que veig ja no em fa sentir desig, o bé no em provoca ganes de fer un regal a algú, ja no hi entraré. Perquè un producte o una marca pot agradar-me i no ser-ne usuària, però quan una botiga té elements que m’atrauen, m’hi aturo a observar i ben segur que la recomano. Això sí, quan he decidit entrar, busco hospitalitat, aquesta paraula que defineix l’art de la bona acollida amb un somriure sincer i un petit missatge de benvinguda. Per què costa tant dir “bon dia” o “hola, què tal?”. Paraules necessàries per agrair que he entrat a la botiga. M’agrada saludar, però no sempre tinc retorn. Vull ajuda quan la demano, però tampoc m’agrada que sigui invasiva la persona botiguera o dependenta, dos conceptes que crec que són molt diferents. Em pregunto sovint si no hi ha ganes d’aprendre l’ofici, ganes de treballar o manca de formació inicial prèvia per part de la propietat. Cal conèixer el producte i confio que estareu d’acord que no és el mateix vendre verdura de proximitat que sabatilles esportives per anar a caminar, un llibre per Sant Jordi o un vestit de festa per anar de casament aquest estiu. Però hi ha un fil conductor comú que han de tenir tots els comerços: les habilitats comunicatives i socials. Amabilitat, empatia, paciència, assertivitat i gratitud. I, si us plau, el mòbil endreçat i el xiclet fora de la boca. Trobo tan desagradable el moviment sorollós del xiclet o que estiguin parlant del cap de setmana quan entro a la botiga i m’hagin invisibilitzat completament. No us passa? Per sort, hi ha comerços que respiren aromes d’hospitalitat i a més tenen productes de qualitat. Avui em ve de gust citar la fleca La Puntual. Fan pa artesà i ecològic, xuixets i altres pastes boníssimes, a més del servei de mobilitat sostenible per als encàrrecs. Però el que més m’agrada és com em fan sentir, com em parlen i com em desitgen un bon dia o un bon cap de setmana perquè jo hi solo anar els dissabtes. Aquest petit i amorós comerç té l’hospitalitat com un dels seus valors d’empresa. I quan menjo la coca de sucre, també ho noto, perquè la compra del producte ja m’ha fet sentir una emoció agradable.
