La felicitat de l’Ada

Diu l’Ada que provarà un tercer mandat “perquè la fa feliç” i m’ha agradat sentir-li-ho dir. Està molt bé que els nostres mandataris siguin feliços! De fet, jo ho trobo imprescindible per a la salut del poble ras! Els manobres sempre tenim més possibilitats de tenir una existència suportable i endreçada si els de l’olla són feliços. Com havia constatat l’àvia Neus al llarg de la seva vida i com jo he contrastat en la meva experiència personal i laboral, quan els de dalt viuen amargats el manxaire rep a tort i a dret. De fet era senzill de suposar que Ada Colau era molt feliç a l’alcaldia! De la manera que hi va tornar la segona vegada i pels amics de què es va servir per sumar el que no sumava, hauria estat molt gros i molt estrambòtic que a més a més hi anés a patir! Que algú com Ada Colau se servís del vot de Valls per anar a sofrir hauria sigut de màster de psiquiatria. De fet era senzill de suposar que Ada Colau era molt feliç a l’alcaldia! De la manera que varen rebregar el codi ètic dels comuns per no dimitir quan la varen cridar com a imputada, hauria estat molt gros i molt estrambòtic que a més a més es quedés a l’alcaldia a patir! De fet era senzill de suposar que Ada Colau era molt feliç a l’alcaldia! Quan es va iniciar el procés per adaptar el codi ètic dels comuns i que es pogués presentar per tercera vegada, prèvia aclamació de les bases, hauria estat molt gros i molt estrambòtic que fos per anar a patir a unes eleccions!