Contra el pensament únic

Aquesta setmana he llegit dos articles de dos mitjans diferents en què es qüestiona el pensament únic que impera en diferents àmbits de la societat. Un d’aquests és l’entrevista que el periodista d’aquest diari Xevi Sala va fer al filòsof Jordi Pigem amb motiu de l’èxit de vendes del llibre d’assaig Pandèmia i postveritat (Editorial Fragmenta) i que va sortir publicada en l’edició de dimarts. Tres anys després de l’esclat de la pandèmia, s’obre un període per a la reflexió i l’anàlisi sobre tot allò que vam assumir com a veritats inqüestionables: des del confiament fins a la vacunació generalitzats. “L’objectiu és controlar la gent, no la covid”, afirma Pigem. L’altre article és l’editorial del darrer número de Qüestions de Vida Cristiana, revista degana del catolicisme intel·lectual a Catalunya. S’hi reprodueixen unes declaracions del cardenal Jean-Claude Hollerich a favor d’obrir el debat sobre el celibat opcional dels preveres i l’ordenació de dones dins de l’Església catòlica com a exemple que aquesta institució no té “un pensament únic ni una posició implacable i absolutament rígida en aspectes socials, morals o doctrinals”. “La realitat és una altra”, s’assegura, sent conscients que, en aquestes veus discordants, hi resideix la supervivència del cristianisme.