Sempre ens quedarà la ràdio

No ho diem prou: la ràdio en català és un miracle. Les grans llengües estan escombrant el català d’internet, de les plataformes, del cinema i dels continguts digitals en general, però la ràdio segueix sent l’oasi de la llengua. Cada dia més d’un milió i mig de persones escolten la ràdio en català, un lideratge que encapçalen RAC1 i Catalunya Ràdio amb una oferta de continguts imbatible no pas perquè sigui en català, sinó perquè és una ràdio de gran qualitat.

Ho hem comprovat aquesta setmana en la cerimònia dels Premis Ràdio Associació de Catalunya. Una cerimònia que no té la repercussió de les grans gales de premis audiovisuals, però que cada any és una injecció d’esperança per a la professió periodística i per a una societat que vol viure plenament en català. És un dia per recordar que al país tenim grans professionals que ens expliquen què passa al món en la nostra llengua, amb normalitat. Perquè obrim els ulls al món cada dia amb la ràdio, amb les veus que acompanyen les nostres rutines quotidianes: ens llevem amb la ràdio, ens l’emportem a la dutxa i als trajectes en cotxe. Si cada dia hem de posar els peus a terra amb l’última hora de les clavegueres de l’Estat, almenys que ens l’expliquin en català. Aquesta setmana, el ple del Congrés espanyol aprovarà, si no hi ha sorpreses, la llei de l’audiovisual, que inclou un fons de 15 milions d’euros negociat per ERC per a la producció de continguts audiovisuals en català, gallec i basc. Un bri d’esperança perquè la ràdio deixi d’estar tan sola mantenint viva la flama de la llengua.