L’històric Casino Llagosterenc
La història del Casino Llagosterenc es mou a cavall de tres segles. El seu origen se situa al 1856, en plena esplendor de la indústria surera i època de fort dinamisme social. La segona data fonamental és el 1929, quan la reforma dirigida per l’arquitecte Josep Esteve Corredor va donar vida a l’actual edifici, d’un estil noucentista i amb tres grans àmbits: el saló cafè, amb una sala rectangular suportada per columnes, escoltat en una banda pel cinema i teatre, i a l’altra, per la sala de ball. L’Eduard Galobardes, que n’és el president des del 2004, ha estudiat a fons l’arquitectura i la simbologia de l’edifici i hi veu unes clares reminiscències maçòniques. Els detalls i disseny arquitectònics hi són i també se sap que una part dels membres de les juntes de les primeries del segle XX eren maçons i que l’arquitecte Esteve va treballar sobre uns dissenys previs de Sebastià Gispert Oliveras, un homenot llagosterenc. El tercer moment és l’actual: l’entitat ha sobreviscut als canvis socials i a la pandèmia, i continua sent un pol indiscutible del poble. La joia de la corona és l’Escola de Música i Dansa, que té 183 alumnes i 15 professors; també es fan xerrades i col·loquis, hi ha secció de filosofia i una d’enològica, es projecta cinema infantil europeu en català, es fa un festival d’estiu on s’aposta per grups locals i professors de l’escola de música, etc. Ara que ve la festa major de Llagostera –sempre és per Pentecosta o Pasqua Granada–, he pensat en el Casino perquè durant molts anys va organitzar la festa (envelat, concerts, sardanes a la plaça...). Ja ho feia abans de la Guerra Civil i fins a principis dels vuitanta, quan una de les grans reivindicacions als ajuntaments democràtics va ser la recuperació de la festa com un acte popular i participatiu. Contractar orquestres, conjunts i espectacles i aixecar un envelat no eren faves comptades i la tresoreria del Casino sempre ha viscut segrestada pel manteniment del magne edifici, i des de la reforma del 1929 l’entitat s’ha hagut d’anar refinançant, perquè pel mig també hi va haver alguna mala decisió. Del Casino va sortir la organització del carnaval o la Cursa de Sant Esteve i sempre s’hi ha fet teatre, concerts o ara l’Escola de Música i Dansa. Actualment hi ha 192 socis i una tercera part són dones. La Margarida Mir Miquel és la primera dona que se’n va fer sòcia, el 1984 (quan es van canviar els estatuts), i la primera que va entrar a una junta.
