Avui fa dos anys

No sé si vostès ho recorden i no crec que cap diari ni cap oficina de comunicació en faci una glossa. Hi ha coses que no es recorden amb gust. Entre elles els ridículs majúsculs i les discriminacions ideològiques. No són aniversaris que vingui bé celebrar. Per això ho faig jo. La venjança és plat que se serveix fred, i l’hemeroteca n’és bona amiga. Avui fa dos anys tots els diaris en paper duien una portada pagada pel govern d’Espanya, la segona de l’any, perquè n’havien portat una altra al mes de març, concretament el dia 15. Aquella primera era: “Aquest virus el pararem units.” La recorden? A El Punt Avui no ens hi van cridar. I la d’avui fa dos anys era: “En sortim més forts”, per a la qual a El Punt Avui tampoc ens hi van comptar. D’on sortíem exactament avui fa dos anys? Exactament d’enlloc, com després es va demostrar. I si n’hem sortit més forts, cal molta voluntat per veure-ho. No s’hauria de contemplar com una malversació, tota aquella riuada de diner públic cap a mitjans amics o mitjans que mig s’hi posen bé quan toca? Potser és filar massa prim i tot queda només per als annals dels ridículs majúsculs. Ni el vam parar units (més aviat la lluita contra el virus va ser un joc d’ous). Ni en vam sortir avui fa dos anys (ja veurem si un dia d’aquests no ens despertem enmig d’una altra onada). Ni en vam sortir més forts (estem tan endeutats que l’economia espanyola és un autèntic envelat de l’anxova).