Teràpia floral
Girona ha viscut, un any més i sense la tenalla de la pandèmia, una nova edició de Temps de Flors. Una autèntica injecció d’autoestima per a la ciutat, que ha sentit repetidament com la bellesa dels espais i dels muntatges florals fan de Girona la més bonica i més agradable de les ciutats del nostre entorn. No podem negar que els espais adornats creativament i amb la percepció suprema de colors, llum i olors activen les emocions. Girona, en aquest cas, sí que emociona, i més ho faria si l’energia que desprèn es mantingués durant tot l’any. Acostumats com estem que tenim una enveja de ciutat, reclamem que la ciutat sigui això, una mostra d’equilibri floral, de vegetació i de verdor, sempre. Tenim tot el que fa falta: vegetació, espais singulars, flors, aigua, llum i persones. Els visitants han tornat a casa més relaxats, a pesar de les llargues cues, menys estressats i més contents que abans. Girona ha contribuït d’aquesta manera al benestar de moltíssimes persones. És sabut que les flors ens fan ser a tots una mica més feliços. Tot i que hi ha clares referències a la natura com a font natural de benestar, no existeix el reconeixement científic sobre els efectes terapèutics de les flors. I, no obstant això, es descriuen efectes positius sobre l’empatia, l’estat d’ànim, la creativitat i l’estrès. A més, les flors netegen l’aire i ens parlen. No serè jo qui, des d’aquestes ratlles, generi un debat que no portaria enlloc. Potser és l’efecte placebo, però us puc ben assegurar que envoltat de flors em sento molt millor. I això també ho provoca Temps de Flors. Girona ha tancat aquesta edició amb èxit, un més d’entre tots aquells esdeveniments anuals que fan de la ciutat un espai únic. Prop de quatre-cents mil visitants i un impacte econòmic que sobrepassa els deu milions d’euros donen proves de la magnitud de l’esdeveniment. Cal felicitar l’organització per la regulació dels accessos i pels itineraris molt més fàcils i segurs. Hem trobat a faltar cosetes, com patis interiors, alguns de llarga tradició com Sant Lluc, Sant Nicolau, les Sarraïnes, la Pabordia, Sant Martí, la Carbonera i els patis del carrer de la Força. El temps també hi ha acompanyat per a benefici de la restauració, hotels i comerç. Us asseguro que dues setmanes després em sento millor que la setmana abans de Temps de Flors. Deu ser l’efecte placebo o deu ser la primavera, qui ho sap.
