El millor Barça necessita un revulsiu

La darrera jornada de la Lliga ha determinat que el Barça no n’hagi estat el campió. Però en realitat, tot i la seva importància, el títol ha passat a una segona instància aquesta temporada, perquè fa moltes jornades que es van començar a detectar errors molt més importants. El model de club que ha definit la directiva de Joan Laporta és el més efectiu en molts anys. Potser el més efectiu de la història del FC Barcelona. Un projecte definit, un equip de bandera –dels millors del món en aquests moments–, una projecció internacional envejable, una sensibilitat nacional sincera i reivindicada... i, amb tot, després de tres temporades brillants, tot plegat ha fet fallida i els socis s’han quedat amb un regust amarg de derrota i frustració.

Aquesta temporada ha fallat tot el club. En primer lloc, han fallat els jugadors, però, després, també ho ha fet tota l’estructura tècnica –l’entrenador i el secretari tècnic– i, finalment, la direcció. Es pot dir que el Barça del triomf de les darreres temporades ha mort d’èxit. Han guanyat el més important –molts títols i l’admiració de tothom–, però s’han oblidat que, per continuar vencent, no n’hi ha prou amb la inèrcia o el talent, sinó que cal mantenir el ritme, la tensió i l’ambició. Ningú ha sabut avançar-se i esmenar a temps el problema, tot i que tothom l’havia detectat feia mesos.

L’èxit ha desbordat el Barça dels grans èxits, per inexperiència i per supèrbia. S’ha perdut l’equilibri entre el bon ambient necessari que ha de lligar directius, tècnics i jugadors, i el rigor que exigeix el professionalisme. Entre l’autocomplaença i el sacrifici necessari per competir. Què cal ara, doncs? Tocar de peus a terra, analitzar què es pot aprofitar de la plantilla i recuperar les actituds i els hàbits de treball per poder reconstruir un equip campió. Esporgar els jugadors que ja no es poden aprofitar o que generen mal ambient al vestidor. Recuperar el sentit de la disciplina i l’ordre. Calen canvis efectius –baixes i fitxatges– i decisions. El triangle més brillant que ha donat el Barça en els darrers anys no funciona. Ronaldinho, Eto’o i Rijkaard no poden continuar junts. Aquesta és la primera crisi esportiva d’un gran projecte. Darrere una crisi ha d’arribar, necessàriament, una nova regeneració.