No només fabriquem imbècils, també creem monstres

La televisió multiplica la imbecil·litat. Els mitjans de comunicació denominats pels teòrics dels seixanta “de masses” han fet bona la dita antiga segons la qual “un idiota sempre en fa molts més”. Cada dia, més “massa”. És obvi que aquests mitjans –la mateixa televisió– no en tenen la culpa. Al darrere hi ha els que van pervertir l’invent de la impremta, el de la ràdio o el del cinema. Que paradoxalment són els mateixos que de tant en tant els dignifiquen. Però, en tot cas, en els darrers anys la televisió –i ara Internet– s’han desbocat. I no només fan imbècils. Són capaços de crear monstres.

Criatures horroroses que en un plató desbudellen mitja humanitat i exhibeixen descarnadament la cara fosca de la lluna i la de l’univers sencer. Molt bé. Les imatges gravades de Sergi Xavier M.M. (que té cara però que sembla que no té cognoms) són fastigoses. Bramant per telèfon, l’individu deixa anar un cop de peu i després un altre de puny a una menor que, senzillament, no li agradava. Cops horrorosos per violents i per gratuïts, inesperats. El testimoni de l’agredida explica que, mentrestant, Sergi Xavier M.M. proclamava consignes racistes. Una criatura dolcíssima. Però aquesta no ha estat la pitjor part de la història, que arriba ara. Aplicant estrictament la llei, potser Sergi Xavier M.M. no ha d’ingressar en presó.

Mentre les diferents instàncies judicials es dediquen a criticar-se per la falta habitual d’operativitat, l’agressor se sent feliç voltat de càmeres, beu cervesa, brama encara més pel mòbil, besa amigues o nòvies i paga rondes als amics. Se’l veu feliç. Acabarà en una televisió, discutint de manera acalorada i cruel amb feministes de plató. L’agressió el llançarà a la fama. No només fabriquem imbècils. També creem monstres.