El voraviu
Ens normalitza la vida
Ni amnistia. Ni autodeterminació. Ni pacte fiscal. Ni referèndum. Ni immersió
Ho deia l’àvia Neus: “No deixaran res per verd, podeu pujar-hi de peus.” Des que Cunillera (gener del 2022) va deixar la delegació del govern dient que des que hi havia arribat (juny del 2018) la vida havia millorat considerablement, s’han inflat com gripaus i ara ja obren campanya a Andalusia deixant molt clar el que fan a Catalunya. No en tenen dubte i n’estan encantats, perquè pel mateix preu els aguantem el govern i no han de passar per aquesta cosa tan lletja que els l’aguanti la dreta. Sánchez ens “normalitza la vida”, segons ha explicat a Granada. Què entenen per “normalitzar-nos”? Cinc grans eixos. Ni amnistia. Ni dret d’autodeterminació. Ni referèndum. Ni pacte fiscal. Ni immersió lingüística. Això de menú base, i després no us preocupeu que podreu disposar d’un fotimer de plats a la carta. L’últim és que ens oblidem que publiquin balances fiscals. No estan per academicismes, aquests nois i noies. Ho diu la ministra d’Hisenda. Què en fem de saber-ho? Retrets? Mortificar-se? Què hi fa si són vuit, dotze o setze? No s’ha alimentar el greuge territorial, diu la ministra. No les publicaran perquè “no volen generar instruments que es puguin utilitzar com a armes llancívoles”. No volen que ens hi fem mal. Som uns caparruts i no sabem entendre –diuen– que no paguen els territoris, que paguen els ciutadans, i que els d’aquí paguem més perquè generem més. Perquè s’ho fotin d’altres tota la vida, això sí!
