Articles

Joseph Pla. Escriptor i espia

De tu a tu

Tinc una pregunta per a tu, Joseph. Què dius ara? Que el teu nom era Josep, geni de la prosa catalana del segle XX? Home, tret de les novel·les, podria ser. Però sabem que vas ajudar amb ganes els enemics de la teva llengua. Segons la revista Sàpiens, arran dels documents trobats per l’historiador Guixé, la Sûreté Nationale francesa ho tenia molt clar. Vivies a l’ombra de l’oficina franquista d’espionatge a Marsella; primer a sou de Cambó i després de Joan March el Corsari; i vas ser un dels agents més actius de l’exili feixista.

Ja ens ho havia avançat la teva biògrafa Cristina Badosa, i ara ens ho confirmen les llums de París (no sé si gaire brillants, però clares). O sigui que em sap greu, hauràs de passar a la història com a Joseph l’Espion. Això no lleva mèrits al teu llenguatge, això no fa del Quadern Gris un llibre més gris, això no desmereix l’agudesa del teu semblant, guarnit de boina i burilla. Diguem que s’hi afegeix, i en capgira els fonaments morals. Tu vas informar aquells que bombardejaven i rebentaven milers de catalans.

Vas col·laborar amb els exterminadors de la llengua, la cultura i la personalitat catalana. Potser aleshores, al caliu de la guerra, encara no et podies imaginar amb qui tractaves. Ja t’entenc. Doncs vet aquí la pregunta: per què al cap dels anys no vas abjurar? Per què no vas esdevenir el nostre Günter Grass? La posteritat t’ho hauria agraït. És clar que tot això, per a tu, eren collonades.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.