No donar res per fet

El govern de la Generalitat que presideix Pere Aragonès ha complert un any just en el mateix moment que falta un any per a les pròximes eleccions municipals. El primer i l’últim any de mandat són importants i se n’extreuen conclusions. No tinc intenció d’entrar a valorar la gestió del govern, més enllà de subratllar un fet que salta força a la vista: hi ha conselleries que s’han d’espavilar a millorar i d’altres que estan fent una bona feina, millor que la mitjana del govern. Més enllà de la gestió, l’agenda nacional marca molt la valoració que la gent pot fer de la feina d’aquest govern. Una agenda que, per motius obvis, es complementa amb l’acció que fan a Madrid els partits que donen suport al govern de Catalunya. L’estratègia del diàleg no ha donat cap resultat. Jo soc d’aquells que podria defensar que els indults als presos polítics valen 4 anys de suport al govern que els hagi concedit. Però com que això no es pot ni dir, tampoc es deu poder defensar. I encara menys en el moment en què l’Estat ha decidit canviar el seu propi criteri jurídic i el Tribunal Suprem ha admès a tràmit una instància de Vox, el PP i Cs per revocar l’indult que Pedro Sánchez va atorgar als nou líders independentistes ara farà un any. Que a Madrid, en mans de les capacitats de Rufián, els catalans fem molt el ridícul fa temps que se sap, però ningú ha fet res al respecte. I ara que comencen a arribar els fruits de la seva gestió, tothom a córrer. La revisió dels indults, el fracàs de la llei de l’audiovisual o la imposició del 25% del castellà a l’escola mostren la seva brillantor i audàcia, que consisteix a fer-se el pinxo però pagar sempre per avançat. Algú que hi entén i que a la feina té la capacitat de copsar el sentiment general m’ho deia: “Que no donin res per fet.” La línia amb els del 155 es pot començar a dissoldre en les municipals? “Potser a les grans ciutats.” I doncs? “Que no es pensin que els anirem a votar sempre, facin el que facin. Que no donin res per fet.” Fa un any, falta un any.