Baixa del burro, ‘baturro’!

Després del sagramental que està muntant sense importar-li gens posar en risc el que diu defensar, Javier Lambán ha vist les orelles al llop i afluixa. El president de l’Aragó encaixa amb posat marcial un coitus interruptus en la recta final de la seva bacanal anticatalana. N’hi ha hagut prou que el COE, tip de desvariejos, hagi dit que triarà entre Catalunya i l’Aragó perquè el gran baturro hagi baixat del burro. Ara que acota el cap, o accepta el que ja estava acordat –que per haver-se incorporat al projecte de qualsevol manera i sense haver-se arromangat no estava gens malament– o que el COE i Pedro Sánchez diguin com volen plantejar els Jocs del reencuentro sense els que s’han de retrobar, que ja riurem.

Després d’haver proposat separar homes i dones, arriba la inefable prova de bona voluntat [sic] d’empaquetar les proves olímpiques de dues en dues i escollir-ne una Catalunya i una l’Aragó, com fèiem 50 anys enrere a l’escola quan els autoproclamats capitans –que eren els més bons o els que tenien més males puces– escollien els equips a l’hora del pati.

Poc vestit d’arguments que anava, cada vegada que en deixa anar un, Lambán queda més en pilotes. I ara que envia la seva segona, Mayte Pérez, a bramar contra Alejandro Blanco –com és de domini públic, el president del COE té manifestes simpaties per l’independentisme–, tot fa sospitar que prefereix guardar en conserva els vots que hagi pogut arreplegar per d’aquí a un any i que s’arriscaria a perdre si continués xerrant. El president del COI, Thomas Bach, va saber ahir a Madrid que Catalunya s’hi posa bé. A Lambán no li coneix ni la cara que fa.

I aquest rebombori és per uns Jocs que, si s’arribessin a concedir als Pirineus, serien capitalitzats un cop més per Espanya, a menys que ho eviti una declaració d’independència que pugui ser implementada. Tot un altre debat.