El carrer és nostre: que es noti!

“Dius que m’hauria d’haver imaginat que això passaria? I que no havia d’anar ni beguda ni sola de nit pel carrer? Doncs no entenc què hi ha de dolent a tornar a casa com em doni la gana. De fet, a tu et va passar el mateix, no? Sí. I era de dia? Sí. I anaves borratxa? No. Llavors no és culpa d’això...” No, no és culpa d’això, no és culpa d’una dona que s’atreveix a moure’s lliurement per on vol, a l’hora que vol i amb qui vol –o amb ningú–. No és culpa d’una dona que surt de festa i beu una copa de més o de menys, ni de com vesteix. No és culpa d’una dona que se’n va a la feina, a comprar o a passejar. No és culpa d’una dona que en el lloc de treball, o en un mitjà de transport o en temps d’oci hagi de suportar que li toquin la roba i el cabell, es refreguin amb el seu cos, li facin carícies, li robin petons, comentin el seu aspecte físic, la segueixin, se la mengin amb els ulls... És culpa de qui adopta aquestes actituds que són una clara manifestació de violència de gènere, segurament que una de les més freqüents i fins fa poc normalitzada, l’assetjament sexual, perquè a quina dona en realitat no li plau ser objecte de desig? I si no, per què provoca? Hi ha un munt de rols sexistes per desmuntar, massa intolerables prerrogatives que fan de l’espai públic un lloc insegur i de risc per a moltes joves. Les primeres línies de l’article són manllevades de l’obra de teatre/fòrum El carrer és nostre: que es noti, que avui a la tarda es representa a Llambilles (19 h, plaça U d’Octubre), una excel·lent ocasió per conèixer i debatre aquesta humiliant agressió en la nostra llibertat.