L’amor i la Història

Els pintallavis no afloren en les pàgines dels llibres d’història. Els professors els arraconen com a variable possible en l’anàlisi socioeconòmica perquè en la versió oficial d’aquesta Història “severa, rigorosa, d’angles rectes” no hi ha cabuda per al cel que delimita el sostre i les quatre parets d’un dormitori. És la “pell que s’eriça”, “el crit apagat de dues mirades que es creuen” que Almudena Grandes evoca a l’inici d’ Inés y la alegría com a factor menyspreat per la Història “immortal i de majúscules”. Perquè, recorda l’escriptora, no es pot classificar l’escruiximent, el desig. Almudena Grandes posa llavis de carmí en una novel·la sobre l’operació Reconquesta iniciada a Tolosa de Llenguadoc el 1944. Idesa, l’àvia que l’historiador Ivan Jablonka mai va conèixer, un número més a Auschwitz, era preciosa. “Tots els testimonis coincideixen en aquest punt” escriu en el llibre d’investigació publicat fa deu anys i editat fa poc en català per Anagrama. I en aquesta recerca posa en valor el carmí alhora que, com a bon historiador i excel·lent narrador d’històries, sap que cal allunyar-se de l’estereotip per entendre la situació. Matès, jueu i adober pobre, és un dels responsables de les Joventuts Comunistes, a les quals també pertany Idesa. “Potser va ser aquí, que va néixer el seu amor.”