Tribuna
Espanya juga fort a Europa, i perd
En la pugna de legalitats i legitimitats que mantenen a Europa l’Estat espanyol i l’independentisme, ells ja han encetat la caiguda en vertical. El cas més clamorós és l’atropellament massiu de drets fonamentals per l’espionatge amb Pegasus. Espanya se situa al costat de Polònia i Hongria i la pressió diplomàtica habitual no podrà dissimular-ho. Fins i tot el magiar Viktor Orbán demostra més finezza que els salvapàtries hispans: els telèfons infectats a Hongria són de col·laboradors d’opositors, no dels líders mateixos. Contra Catalunya, en canvi, s’ha espiat sense mesura ni límits.
Tanmateix, fa la impressió que Pedro Sánchez i la Comissió Europea hagin acordat circumscriure l’escàndol majúscul, gegantí, del Catalangate dins de l’àmbit de la “seguretat nacional”, en un intent matusser de subsumir-ho dins de la sobirania estatal. Tant el comissari de Pressupost, l’austríac Johannes Hahn, com el mateix Sánchez van recórrer a aquesta excusa en seu parlamentària. En contrast, el supervisor europeu de protecció de dades alerta que els programaris d’espionatge invasius “poden conduir a un nivell d’intrusió sense precedents que amenaça llibertats fonamentals com la democràcia i l’estat de dret”. Considera el perjudici del dret a un judici just com la principal incompatibilitat de Pegasus amb la legalitat europea.
És ben bé que l’ús de Pegasus per part de l’Estat espanyol fa bingo antidemocràtic. El Catalangate afecta opositors, presos polítics, periodistes, advocats i la societat civil. És un atac frontal dels poders públics contra una minoria i això, a Europa, és gra-vís-sim. Com ho és el desacatament d’una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que acaba de cometre el Tribunal Suprem en ordenar l’empresonament del basc Xabier Atristain. S’estan rebaixant al nivell de Turquia i Rússia.
Sovintegen els senyals de mal averany per al Regne d’Espanya. Valtònyc no serà extradit per haver insultat una corona corrupta, desvergonyida, i impune. El passat 18 de maig, el president de la comissió d’Afers Jurídics de l’eurocambra, el ciutadaner Adrián Vázquez, qüestionà la validesa de les credencials dels eurodiputats catalans que no han jurat la Constitució Espanyola perquè no les ha verificat la Junta Electoral Central (JEC). Però si fa quasi tres anys que el Tribunal de Justícia de la UE els reconeix! Impertèrrit, l’espanyolet insisteix que ho ha de decidir Madrid, i encara gosa fer passar la presidenta, la maltesa Roberta Metsola, pel tràngol de demanar a la JEC si tal verificació és possible i les conseqüències que se’n derivin si no ho és.
Per acabar-ho d’adobar, el mateix tribunal ha decidit de restablir cautelarment la plena immunitat europea al president Puigdemont i als consellers Comín i Ponsatí. Observa una actitud impròpia i esbiaixada en Adrián Vázquez i en l’ultradretà búlgar amic de Vox que fou el ponent del suplicatori. A més, l’alt tribunal esmenta que les ordres de detenció contra els líders polítics catalans haurien d’haver estat desactivades, però, com es va comprovar a l’Alguer, no era així. Espanya fa trampes, l’enxampen, i ho veu tothom.
A aquestes altures, després de cinc anys de repressió espanyola continuada i especialment virulenta, qualsevol observador ha de saber que la Comissió i el Parlament Europeu no mouran un dit per la defensa del drets fonamentals i democràtics dels catalans fins que no tinguin més remei. Ignoraran tot tipus d’evidències i faran l’orni fins que sentències judicials europees condemnin els abusos. Pel camí, perden la pròpia reputació. És el preu a pagar quan renuncies a europeïtzar Espanya i consents que t’espanyolitzin, per exemple, amb un vergonyós suplicatori ple d’irregularitats a la madrilenya. S’albira una rebregada judicial històrica i sense precedents, evidentment de l’Estat espanyol, però, sobretot, de les institucions que s’arrengleren amb qui oprimeix les minories.
En aquest litigi, tant el Parlament Europeu com la Comissió han designat advocats espanyols per defensar posicions insostenibles. Espanya està esdevenint una amistat molt perillosa per als decisors europeus. Obrim apostes: quin líder polític de la UE serà el primer a desmarcar-se públicament de Madrid?