Un cigala bruta

Durant una època de la meva adolescència i primera joventut, en els reduïts cercles del Baix Empordà on la feia, es va convertir en una mena de comodí descriptiu l’expressió “cigala bruta”. La precisió del terme era arbitrària. Perquè us situeu, era una mica allò que els caps de setmana de RAC1 remarquen ara com a “il·lustres execrables”. No sé si el propietari de Tesla, Elon Musk, s’haurà guanyat un dia d’aquests un lloc en aquesta categoria radiofònica però per a nosaltres, en termes d’aquella època i criteris de sempre, segur que seria i és un cigala bruta. Musk és, segons diuen els seus aduladors, la sublimació de la filosofia del pensar en gran que tant veneren per aquí alguns cosmopolites postmoderns. Dec estar ancorat en l’adolescència i primera joventut, però, per indecent que sigui la pila de calés que aquest paio ha acumulat, a mi em sembla que no passa de ser un cigala bruta. Es vesteixen de genis (cotxes elèctrics i autònoms), d’innovadors (turisme a l’espai) i de valents (40.000 milions sobre la taula per una xarxa social), però sempre els surt l’ànima esclavista que porten dins. Per això creu que el teletreball només és opció si ja has fet 40 hores setmanals a l’oficina i per això és capaç d’anunciar que despatxarà 10.000 persones (de les 100.000 que treballen a les seves empreses) perquè té un pressentiment. Noves tecnologies administrades per dèspotes com els de tota la vida.