Amor i separació

“Si no saben, no poden i només busquen excuses per no complir les inversions, que traspassin els recursos a la Generalitat perquè sigui qui els gestioni”, etzibava la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, com si la manca d’inversions a Catalunya fos perquè l’Estat no sap gestionar. Ni és això, ni és la covid, com va dir La Moncloa per justificar que només hagi executat un 35% de la inversió pressupostada a Catalunya pel 2021. Difícil d’empassar, ja que a Madrid s’hi ha executat el 184%. El motiu de la manca d’inversions a Catalunya és que l’Estat no hi vol invertir. Només la vol esprémer, com es fa amb les colònies. El valencià Ximo Puig ja va avisar el 2020 d’un “procés invisible” articulat a través de l’“efecte capitalitat”, que havia convertit Madrid en “una gran aspiradora” que absorbia recursos i xarxa d’influència. En un determinat moment es va crear l’estat de les autonomies, però el règim del 78 de seguida es va adonar que no afavoria els seus interessos. Amb l’arribada de Felipe González al poder, es va donar per consolidada la democràcia i es va intentar una recentralització fent de Madrid la capital total. Però els Jocs del 92 ho van frustrar. L’Estat hi va haver d’invertir. Després d’això, res, a banda de beneficis concrets com el traspàs del trànsit. El PSOE de Sánchez culminarà ara la recentralització de González, que ja va començar a fer el PP d’Aznar. El PSOE-Podem en diran descentralització perquè portaran a Catalunya alguna institució que no serveixi per a res. Tot amb la complicitat d’ERC, que sempre ho acaba perdonant tot al PSOE. Però quan et maltracten la solució és la separació, no pas més declaracions d’amor. Encara que l’amant sigui suposadament molt d’esquerres.