Coses d’estiu

és una més de les pràctiques associades al consum excessiu d’alcohol i estupefaents, amb xifres de mortalitat elevades en un grup d’individus joves i sans i, aparentment, no destinats a formar part d’aquestes estadístiques. Les anomenades morts per balconing no sempre es produeixen en el mateix context, però sí que tenen un denominador comú. És a dir, els joves moren en diferents circumstàncies: saltant d’un balcó a un altre, penjant-se per fer-se una selfie, o saltant a la piscina des del balcó de l’habitació... Aquestes són les variants, però segons un estudi, encara en fase preliminar, elaborat per un grup de metges de les Illes, el balconing va associat majoritàriament als homes (90%), d’uns vint anys, en un 60% provinents de les illes Britàniques i en un context de festa. En molts casos, les víctimes d’aquestes pràctiques són fills de pares que també han comès excessos amb l’alcohol en els seus viatges turístics. Aquest és el denominador.

del balconing hauríem de recórrer al concepte del “turisme de borratxera” que Montserrat Tura va posar de moda per conscienciar sobre la necessitat d’aplicar criteris de tolerància zero a l’alcohol al volant. En aquell moment, Tura era consellera d’Interior i volia reduir les xifres d’accidents de trànsit i atropellaments a la carretera, que són dues de les principals causes d’ingressos de turistes a les sales d’urgències dels hospitals durant els mesos d’estiu.

d’alcohol associat a contextos de festa i relaxament ha estat socialment acceptat des de fa segles, i en els últims anys s’ha adaptat als nous models de vida que inclouen el que s’anomenen sortides turístiques d’iniciació que algunes agències de viatges venen a la Gran Bretanya, Alemanya o França; els comiats de solter amb viatge inclòs; o les simples vacances joves amb drogues, sexe i alcohol. Les rutes etíliques que es venen a les zones turístiques, que inclouen el pub crawling, el crawl gin, les anomenades bohemian death marchs o el que a Espanya es va conèixer com la ruta del bacalao no són més que transformacions i variacions d’un mateix producte socialment acceptat amb l’únic objectiu de consumir alcohol o alcohol i estupefaents sense límits.

tendència, que ha esdevingut un veritable problema de seguretat en algunes poblacions turístiques, el govern balear va aprovar, el gener del 2020, la primera norma europea que gestiona aquestes pràctiques: prohibeix la publicitat d’alcohol, els salts entre balcons, les excursions etíliques, la venda d’alcohol al carrer en zones turístiques, i suspèn la concessió de noves llicències de party boats, entre altres coses. La pionera norma va arribar alhora que la covid i no s’ha pogut veure fins ara si la seva aplicació serà útil. Tot fa pensar que aquest any serà el de la prova definitiva per a una normativa que preveu sancions que van dels 6.000 als 600.000 euros per a les faltes greus, i de 1.000 a 6.000 per a les lleus, a més de preveure el tancament dels locals on es produeixin les infraccions.

de la Generalitat de Catalunya advertia que la relació entre la pressió turística i la densitat de punts de venda d’alcohol i els elements de publicitat i promoció d’alcohol poden influir en el consum per part de la població, i recomanava tenir en compte aquesta conclusió amb l’objectiu de reduir el turisme d’excessos, que també va associat a baralles en bars i intoxicacions etíliques. I en aquest últim cas, cada vegada es redueix més l’edat dels consumidors, i no són necessàriament turistes: són coses d’estiu. Ho són?