Viure la vida dels altres

Per completar aquest retorn a la normalitat després de dos anys de pandèmia faltava el gran tema de l’estiu, la tafaneria mediàtica que omple tertúlies i planes de revistes, fa treure fum als mòbils, destrossa a foc lent els personatges famosos, perquè sí, perquè fan ràbia. Sí, aquells que són inabastables per a la majoria de mortals i que envegen a mans plenes. Les “notícies del cor” han estat, són i seran el combustible més preuat per als ciutadans que volen viuen la vida dels altres –rics, sobretot– perquè la seva no els satisfà prou o, simplement, els avorreix. El xou Shakira i Piqué, en plena efervescència, ja ha fet sortir els experts diplomats en relacions de parelles, els familiars i amics que no saben guardar secrets i els defensors i detractors de les dues parts. Perquè la cosa va de bàndols, d’assenyalar qui és el culpable –o culpables– i la innocent i de repartir consells de moralitat que serveixen per als altres però mai per a un mateix.

El foc d’encenalls durarà el que duri l’interès per la notícia, com passa habitualment, o fins que sigui substituïda per alguna altra novetat dels personatges de paper maixé. L’actualitat és tan efímera com volàtil i no coneix de fidelitats. Tot i això, em sobta trobar en els articles sobre la parella els mateixos arguments informatius que funcionaven als anys seixanta quan els rols estaven més marcats. Ell és poc més que un seductor sense escrúpols, capaç de sacrificar l’estabilitat familiar per la seva addicció al sexe; i ella, una soferta companya, bolcada en els seus fills i que ha aguantat allò que no està escrit perquè el seu amor, tothom ja ho sap, demanava sacrifici. Els papers ja s’han repartit i ara toca visionar la pel·lícula.

Sense conèixer els fets reals, i sense ganes de conèixer-los, m’abstindré de militar en cap dels dos bàndols, però val la pena recordar que les relacions de parella són complexes i no funcionen per inèrcia. Posar-hi punt final no és gens fàcil, siguis famós o no ho siguis, i que tothom es cregui amb el dret d’opinar sobre la teva vida segur que no ajuda.