Traçabilitat

L’ús del llenguatge és una peça clau en la política. Lluny de ser un element innocu, les paraules serveixen per crear imaginaris. És per això que tant els governants com els aspirants a ser-ho treballen amb professionals ben atents a la paraula i als marcs mentals que se’n desprenen. Les dictadures del segle XX foren ben conscients d’aquesta capacitat dels mots. L’escriptor George Orwell va caricaturitzar aquesta habilitat dels totalitarismes a la seva novel·la distòpica titulada 1984: el règim que hi imagina s’ha inventat una manera de parlar nova per mantenir la població a ratlla, tot eliminant les ambigüitats i els dobles sentits. No tot ha d’estar fet amb una intenció repressiva o alienant. Conceptes com “estat del benestar”, “autodeterminació” i “ecologisme” no han existit sempre, sinó que van ser forjats per definir amb precisió idees alliberadores. La quotidianitat política és plena de conceptes dissenyats per fer-nos pensar en un determinat sentit. La Catalunya dels darrers temps no ha estat exempta de creativitat. Hem llegit expressions i paraules com “República”, “constitucionalisme”, “procés” i “transició nacional” sovint utilitzades com a eufemismes o amb un sentit diferent al que havien tingut fins aleshores. Aquesta setmana el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, introduïa amb calçador desenes de vegades la paraula “traçabilitat” en una entrevista radiofònica. La qüestió és que aquest cop el mot tenia un sentit diferent al que ell li volia donar, ja que ho emprava com a sinònim de “full de ruta”. La traçabilitat serveix per “reproduir l’historial d’un producte”, diu el diccionari. Per exemple, és bo poder seguir la traçabilitat d’un tall de vedella per saber en quina granja es va criar l’animaló. El problema és que si féssim el mateix amb Junts aniríem a parar a un antic partit amb el qual diuen no tenir-hi res a veure.