Perillositat eterna

Gestionar el no costa molt quan depens de caure simpàtic al públic. A la gent no li agrada que li diguis que no. Per això, perquè no saben com gestionar el no sense perdre vots, els polítics protagonitzen tantes rareses. La judicialització de la política ha estat també, entre altres coses, una forma dels polítics d’espolsar-se les feines lletges de sobre. Però no tot el que s’imputa als jutges és dels jutges. Aquests dies el Suprem ha establert doctrina sobre el pagament del suplement de zona conflictiva als agents de l’ordre que estan destinats al País Basc i Navarra i que han demanat reducció de jornada per algun motiu. Ha dit el Suprem que els toca tot l’import, perquè va lligat a la destinació i no a la jornada. Fins i tot sembla lògic. El que ja no sé si és tan lògic és que el mateix complement de zona conflictiva, que es va instaurar als anys vuitanta en el zenit de la lluita armada d’ETA, continuï ara vigent. Són uns 680 euros al mes que cobren uns 5.347 guàrdies civils i agents de la Policía Nacional. Parlem d’uns 44 milions d’euros a l’any que es continuen pagant malgrat que fa deu anys que ha desaparegut la causa per la qual es va decidir pagar-los. El Ministeri de l’Interior no té previst tallar, i fins i tot ha estudiat si aquí, a Catalunya, podria fer una cosa semblant vist el poc entusiasme dels agents de l’ordre a ser destinats aquí. En diuen el “zocon”, i és probable que el consolidin com un plus de perillositat eterna.